Cómo afrontar el estrés en situación de violencia de género

Afrontament i estrès 

Definim la capacitat d'afrontament com el procés pel qual la persona intenta “gestionar” la discrepància entre les demandes que percep en la situació i els recursos de què disposa o creu disposar, i que la porten finalment a la valoració de la situació com a estressant. 

D'altra banda, ens referim a estrès com la discrepància que es produeix entre les demandes d'una situació determinada i els recursos que empra l'organisme per fer-hi front.

Model d'afrontament de Lazarus

Aquest model és un dels més reconeguts.

Segons el Model d'Afrontament de Lazarus, quan una persona ha d'afrontar una situació estressant es produeixen dosos tipus d'avaluacions o processos:

Per tant, els models actuals d'estrès conceben la pròpia resposta d'estrès no com una conseqüència inevitable i directa d'elements universal i inequívocament definibles, sinó com a resultat d'una delicada i contínua transacció entre les pressions que un percep del mitjà (intern o extern) i els recursos d'afrontament que un considera disponibles i activables.

Estrategies d'afrontament

És important destacar que des de la psicologia s'han mostrat tres formes bàsiques d'afrontament:

Algunes de les estratègies que han demostrat ser eficaces són les següents:

1. Descobrir el costat positiu de la situació negativa: consisteix a canviar l'enfocament i adquirir una nova perspectiva de la vida, considerant que es pot obtenir alguna cosa bona per a un mateix alhora que augmentar la sensació de creixement personal.
2. Desenvolupament de fortaleses i transformació personal: l'afrontament de situacions i sentiments adversos pot conduir les persones a descobrir que fins i tot disposen de més recursos dels que en principi creien.
3. Cerca de suport social: aquesta és una de les estratègies que ha demostrat ser més eficaç en la superació de les adversitats, parlar amb altres sobre una experiència negativa no només serveix per afrontar el problema i veure'l des d'una altra dimensió, sinó que, en la majoria dels casos a més reforça la relació.

La resiliència: la capacitat d'afrontar, construir i transformar

Una dona víctima de violència ha de ser capaç de desenvolupar aquesta capacitat, la resiliència.

El terme resiliència prové de la física i fa referència a la capacitat de resistència que tenen alguns materials a la pressió, tensió o impacte, però que poden tornar a recuperar la seva estructura original sempre que se'ls forci a fer-ho. Aquest concepte s'ha utilitzat en altres àmbits com la medicina o la psicologia, essent formulat de la manera següent: suggerix un procés de creixement en què la persona és capaç d'afrontar, avançar i transformar-se després d'haver patit una situació traumàtica.

Recuperar la llibertat

Una de les primeres qüestions sobre les quals cal treballar és fer conscient la víctima de la situació en què es troba i de la seva pròpia condició de víctima.

La pèrdua de la llibertat progressiva ha anat deixant menys marge d'acció a la víctima, que s'ha anat tancant cada cop més en una situació opressiva, ignorant els indicis negatius inicials o basant-se en la suposició que l'agressor canviarà d'actitud. És així d'aquesta manera que ha anat perdent la seva llibertat progressivament, cosa que inclou la seva capacitat de triar.

Una dona ha de ser forta especialment en el moment en què ella té la major capacitat de triar, i això és fonamental a l'inici d'una relació, quan les persones es troben en una fase d'exploració mútua. En aquesta fase és important detectar la capacitat de manipulació mental de l'altra persona i el nivell d'abús psicològic que ja hem vist en unitats anteriors.

És important aclarir que cap mesura de suport psicològic, social o legal aconseguirà que la dona pugui superar una relació violenta si ella no arriba a una conclusió molt íntima i personal: la de no tolerar més un tracte indigne, injust i que no mereix. La dona ha de tenir coratge per acceptar la seva condició i també que l'agressor no l'estima.